Aquest insecte, també conegut com a arna del pi (Thaumetopoea pityocampa), és un lepidòpter que majoritàriament habita en la conca mediterrània, essent una important plaga per algunes espècies d’arbres, principalment els pins, per als que significa la segona causa de mort desprès dels incendis forestals.

Per què parlem d’insectes en un espai dedicat als gossos?

Doncs perquè aquests petits animals poden arribar a ser terriblement nocius per als nostres gossos si interaccionen amb ells durant els passejos que realtitzem per parcs, pinedes, zones de bosc, etc. amb un alt risc de que fins hi tot els hi provoquin la mort.

Per entendre una mica el procés d’aquest animal i poder estar alerta en les èpoques de més risc, hem de saber que entre els mesos de Febrer i Abril, depenent sempre de la climatologia de l’any, esperant a que el fred de l’hivern vagi deixant pas a l’arribada de la primavera, aquesta eruga es trobarà en el seu últim estat larvari i es disposarà a abandonar el seu niu de l’arbre, per a buscar un lloc en el sòl on enterrar-se i seguir el seu procés de metamorfosi.

Aquest moment, on les erugues es desplacen per terra en fila índia com si d’una processó religiosa es tractes (d’aquí el seu nom), esdevé una situació molt vulnerable vers els seus depredadors. Això aguditza la seva capacitat de defensa disposant-les a alliberar-se dels pèls urticant que els hi recobreixen el cos, davant de qualsevol amenaça.

Aquests pèls proveïts de taumatopeïna, són els veritables responsables de les reaccions al·lèrgiques que ens poden afectar tant a nosaltres com als nostres gossos, si no actuem amb precaució davant la presència d’aquestes erugues durant les nostres sortides al parc.

PRECAUCIÓ:

Malauradament la única cosa que podem fer per a que els nostres gossos no pateixin les conseqüències de la processionària, és evitar que juguin amb elles o amb els seus nius caiguts de l’arbre, on encara hi poden quedar alguns pèls.

Hem d’estar molt atents, doncs inclús sense contacte directe les erugues poden defensar-se llençant els seus pèls a mode de dard. En rares ocasions, fins i tot s’han donat casos de problemes oculars a causa d’algun pèl de processionària que viatjava suspès en l’aire.

SÍMPTOMES:

Degut a que els gossos tendeixen a ensumar tot allò que els desperta la curiositat, per mirar de identificar-ho, les zones que es veuen més afectades en aquests accidents són el nas, la boca i la llengua. D’aquí que els símptomes que veurem a continuació comportin conseqüències tant nefastes per als nostres animals.

Les primeres reaccions solen ser:

• Salivació excessiva.
• Actitud neguitosa.
• Gratar-se la boca contra el terra o amb les potes.
• Inflamació de llengua i/o llavis.
• Esforços continuats per empassar.
• Vòmits, sobretot en els cassos on s’han empassat l’eruga.

Posteriorment la cosa es pot complicar amb:

• Perill de mort per shock anafilàctic, si l’animal és molt sensible o ha rebut diverses intoxicacions consecutives.
• En poques hores les parts afectades de llavis o llengua poden agafar una coloració fosca, per la manca d’aportació sanguínia a la zona, amb perill de necrosi i la possible pèrdua d’aquell teixit.
• Inflamacions de tota la cara i el cap que poden provocar-li l’oclusió de la glotis, amb la consegüent mort per asfíxia.

QUÈ PODEM FER DAVANT D’AQUESTA SITUACIÓ?

Òbviament estem davant d’una situació d’emergència en la que no podem perdre temps i la millor opció sempre és dirigir-nos al veterinari amb la màxima urgència possible.

Durant el trajecte podem mirar d’inactivar parcialment la toxina, esbandint amb aigua tèbia la zona afectada.

TRACTAMENT:

Un cop en el centre veterinari, s’intentarà pal·liar la reacció inflamatòria de la toxina urticant, aplicant corticoides i antihistamínics en la zona afectada. Tanmateix es vetllarà per garantir la disminució del dolor i la monitorització de l’animal, amb el fi d’evitar que el seu estat empitjori.

 NOTA:

Si la zona on vivim o freqüentem inevitablement amb els nostres gossos, resulta potencialment propensa a aquestes erugues, és aconsellable comentar-ho amb el nostre veterinari de confiança per a que ens faciliti algun tipus de fàrmac amb el que poder guanyar temps en cas d’infecció, durant les setmanes que dura la processionària.

Manca dir que, en aquests casos més que mai, val més prevenir que curar.