A l’estiu, les temperatures no paren d’esgarrapar posicions enfilant-se termòmetre amunt, i això, sumat a que la capacitat dels nostres gossos per auto-regular l’augment de la pròpia temperatura corporal és menys eficient que la nostra, pot encloure un alt risc de què no siguin capaços de compensar aquest increment tèrmic si els sotmetem a segons quines situacions.

Si arribem a aquest punt crític, al que anomenem «cop de calor», no tenim temps a perdre, doncs en escassos minuts l’organisme de l’animal pot entrar en un col·lapse general que fàcilment conclogui en la seva mort.

Així doncs…

Què podem fer per prevenir el cop de calor?

• Evitar les hores de màxima insolació per a realitzar sortides.
• Deixar sempre aigua fresca a l’abast dels nostres gossos.
• Evitar llocs amb temperatures altes i humitat elevada.
• Depenent dels factors ambientals, reduir o evitar realitzar activitats que requereixin esforç físic a l’animal.
• Procurar que la zona de descans del gos disposi de bona ventilació.
• Fer parades cada cert temps, si viatgem amb cotxe.
• No deixar mai el nostre gos sol a l’interior d’un vehicle, encara que sigui per un breu instant de temps.

Tanmateix, és important que analitzem quin tipus de gos tenim per extremar-ne les precaucions, doncs hi ha factors que augmenten les probabilitats de que el nostre gos pateixi un cop de calor…

Quins són els gossos més vulnerables?

• Gossos voluminosos, de grans dimensions.
• Animals de pelatge fosc.
• Els més avis o els que encara són cadells.
• Animals amb dificultat respiratòria o els que són braquicèfals (de nas xato, com Bulldogs, Pequinesos, Boston terriers, Boxers, etc.)
• Gossos amb obesitat.
• Animals que pateixin estrès crònic.
• Gossos amb problemes cardiovasculars.
• Animals amb disfuncions en el Sistema Nervós Central (epilèpsia).
• Gossos amb problemes d’origen endocrí (hipertiroïdisme o diabetis).
• Individus malalts amb períodes de febre.
• Animals que ja hagin patit un cop de calor anteriorment.

Ara bé, com sabrem que el nostre gos està patint un cop de calor, en què ens hem de fixar?

Quins són els símptomes per detectar-lo?

• Temperatura molt elevada.
• Mucoses seques que tendiran a tornar-se cada cop més pàl·lides.
• Respiració inicialment accelerada.
• Panteix excessiu i hiperventilació.

… a partir d’aquí, si encara no hem estat a temps a fer res, l’animal avança vers un estat de xoc.

• Pèrdua de la consciència.
• Trontolls i convulsions.
• Vòmits i diarrees.
• Estat de coma.

És molt important prendre consciència del problema real que suposa el COP DE CALOR per als nostres animals. Hem d’evitar actuar negligentment, doncs en menys de 20 minuts el nostre gos pot passar d’estar bé a estar en coma. 🙁

Però en cas que el nostre gos pateixi un cop de calor…

Què podem fer per mirar de salvar-li la vida?

1. Evitar que l’animal segueixi exposat a les condicions que li han provocat el cop de calor i mirar de baixar-li la temperatura corporal fins a uns 40ºC, tant aviat com sigui possible.

Podem fer-ho mullant-lo amb aigua tíbia/fresca per tot el cos, però no gelada (l’aigua molt freda, podria ocasionar vasoconstriccions que empitjorarien la capacitat de l’animal per a dissipar la pròpia escalfor corporal).

Tot i així, podem aplicar-li gel puntualment en zones concretes com engonals i clatell a més d’humidificar-li les mucoses (boca i nas) amb aigua, però sense obligar-lo a beure.

2. Si la situació no permet que el gos estigui exposat a aire fresc, li proporcionarem nosaltres de manera artificial, ja sigui amb un ventilador, ventalls, etc. per facilitar la seva recuperació, però vetllant que la seva temperatura corporal no devalli per sota dels 39ºC, passant de la hipertèrmia a la hipotèrmia.

3. Tot i què l’animal sembli recuperar-se correctament, el portarem de totes maneres al veterinari per a que li faci un reconeixement i concreti el posteriror seguiment que li pertoqui, doncs cal descartar la presència de signes tardans greus que poden aparèixer en els posteriors dies al cop de calor.

Gaudir amb els nostres gossos del bon temps i de les oportunitats que aquest ens brinda, és tant important com gratificant!! Però sempre que la salut no esdevingui moneda de canvi. 😉