Sortir a “passejar el gos” és una de les activitats que repetim més cops al llarg del temps quan compartim vida amb un ca. Especialment en zones urbanes, on a més de treure el gos per a poder contrarestar el fet de tenir-lo vivint en un espai més o menys reduït, també esdevé indispensable que totes les seves sortides estiguin sota la nostra atenta supervisió, a fi de reduir els possibles incident que es puguin ocasionar amb la resta de transeünts de la ciutat.

Sovint, quan es planteja el tema dels passejos, el gran dubte que sorgeix és:

• Quants cops al dia he de sortir a passejar el gos, per anar bé?

I… en realitat, el tema no va tant del número de sortides que fem al dia si el que està en joc és el benestar dels nostres gossos, ja que en aquesta tasca hem de tenir en compte altres factors que també hi tenen el seu paper.

Així doncs una bona pregunta seria:

• Quines necessitats he de procurar cobrir al meu gos, quan sortim a passejar?

Aquesta segona qüestió, a més d’acabar responent a la primera, també ens aporta una visió més complerta del que pot significar per als nostres gossos sortir a veure món.

Per tant, a continuació, enumerarem algunes de les principals finalitats que s’haurien de poder assolir tot passejant:

1.Necessitats fisiològiques.

Sense pretendre dilatar gaire aquest punt, que és molt obvi, fem un incís de caire cívic que malauradament ens resulta tant indispensable com incomprensible:

Com pot ser que TOTHOM s’esforci per a que el seu gos no faci les seves necessitats dins de casa, entenent lògicament, que no és agradable per a NINGÚ trobar-se una caca al mig del pas. Però en canvi, a dia d’avui encara trobem deposicions de gos pel carrer, de gent irresponsable i despreocupada als qui els hi és indiferent que allò que no han volgut per a ells, quedi al mig del pas dels que vindran darrera… 🙁  Incomprensible oi?

La tinença responsable d’un animal, també inclou ser respectuosos amb la resta de ciutadans amb els que compartim espais públics.

2.Socialització.

Els gossos, com ja sabem, són animals socials i per tant necessiten poder relacionar-se amb altres membres de la seva espècie.

Facilitant-los-hi aquestes trobades, sobretot en l’etapa de cadells, col·laborem de forma activa a millorar les seves capacitats comunicatives, per a que interpretin i tolerin millor als seus possibles interlocutors, reduint-los-hi considerablement l’estrès que comporta no entendre’t amb el que tens davant i promovent un augment del percentatge de trobades exitoses que redundin positivament en aquest sociable fi.

3.Habituació.

Es possible que l’indret on vivim vessi d’estímuls potencialment desagradables o antinaturals per a un animal, provocant-li pors i un excés d’estrès durant l’estona del passeig.

Així doncs, hem de procurar exposar-lo gradualment a aquests estímuls que li resultin més molestos, per evitar que acabin convertint-se en fòbies i vetllar així per a que la seva vida transcorri amb la màxima tranquil·litat possible, també quan ens trobem fora de la seguretat de la pròpia llar.

Camions, sirenes, nens jugant, motos, patinets, gent corrents, persianes metàl·liques, bicicletes, etc… serien exemples d’aquests estímuls habituals, que no representen cap amenaça real per a l’animal, però que el podrien incomodar considerablement.

4.Exercici físic.

És molt saludable realitzar algun tipus d’activitat física regularment, tant per als gossos com per a nosaltres mateixos, ja que reporta beneficis tals com la disminució de l’estrès, l’estimulació mental, facilita la relaxació i entre altres patologies físiques i psíquiques, també ajuda a prevenir l’obesitat.

Per tal cosa, deixar jugar al nostre ca amb els seus col·legues en un parc per a gossos, emportar-nos-el d’excursió a la muntanya, anar a corre per la platja o realitzar algun tipus d’esport caní amb ell, com l’agility, el canicross o el disc dog, entre d’altres, pot esser molt beneficiós per a la salut d’ambdós…

5.Exercitació mental.

Descobrir nous paratges, acostuma a ser molt estimulant per a tothom. Però per als gossos, que a més tenen la capacitat de “veure” el món a través del seu nas, ensumar i analitzar un espai nou carregat d’informació inèdita pot arribar a ser una activitat extraordinàriament motivadora i gratament reconfortant, si tenen l’oportunitat de saciar aquesta inquietud exploradora.

6.Vincle.

El fet de compartir temps de qualitat amb el nostre animal, ja sigui fent esport, relaxant-nos junts, jugant o simplement passant estones agradables, suposa una notòria millora en la relació que ens uneix amb ell, guanyant en confiança, lleialtat, actitud i com no, en la consegüent millora del clima familiar quotidià.

Per tant, sortir a “passejar el gos” no és simplement acompanyar-lo “X” cops al dia al “WC”…

NOTA:

Amb un gos adult, hem de sortir un mínim de 2-3 cops al dia, per acompanyar-lo a fer les seves necessitats, però podem aprofitar molt més aquestes sortides…

• En una d’aquestes sortides, també podem anar a donar una volta pel barri buscant aquells estímuls que no li facin massa gràcia, per a que s’habituï a ells i millori, progressivament, la seva reacció vers quests…

• També hauríem d’aprofitar una altra d’aquestes visites al “WC” 😉 , en el moment del dia que disposem de més temps, per a que es socialitzi i faci exercici jugant amb els seus col·legues del parc, per exemple…

• Es indispensable contar amb ells en els plans que fem per al cap de setmana o temps lliure del que disposem, per a poder compartir experiències, estones, etc… i compensar així les nostres mancances en ls dedicació i la disponibilitat de la resta de dies laborables…

I ara…

Quants cops heu de sortir al carrer per a poder fer, del vostre, un gos més feliç?

Si encara no teniu una resposta clara, feu clic aquí per tornar a l’inici del post. 😛