Habitualment, la MOTIVACIÓ, és un dels conceptes que passa més desapercebut en el marc de l’educació canina domèstica. Fins al punt d’arribar a ser entès com aquell exòtic complement que apareix durant les estones dedicades a l’ensinistrament del nostre gos, en comptes de identificar-lo com el veritable motor del comportament que és.

Tot i saber que qualsevol esforç realitzat per un individu, neix de la pròpia motivació per assolir alguna fita concreta, ens oblidem que això també s’aplica als nostres gossos. Per tant, si reflexionem detingudament sobre aquestes línies, ens adonarem que tenir una fita interessant és la raó principal d’esforçar-se, de voler aprendre més, de superar-se per evolucionar i de millorar vers aquell atractiu concret, sense un enfoc d’exclusiva obediència, ja que partim d’un impuls voluntari inherent al propi gos.

Així doncs, és obvi que part important de l’èxit en l’educació canina ragui en el protagonisme que li concedim a la motivació dels nostres gossos, a l’hora de realitzar qualsevol treball amb ells. A més tenir en compte la font motivadora dels nostres animals és clau per a que els treballs que realitzem amb ells, es donin sense càrregues negatives ni lluites entre gos i educador, aportant un ambient de treball molt més participatiu, interessant i divertit per ambdues parts.

D’aquesta manera tant la voluntat d’esforç com la concentració en l’ensinistrament s’accentuen afavorint el resultat final, tant en exercicis purament lúdics, com en la pràctica d’aquelles pautes cíviques intrínseques a la tinença responsable d’un gos.

 Arribats a aquest punt, ens toca reconèixer la naturalesa del nostre animal per a identificar el seu potencial real i els estímuls als que respon amb més facilitat, tenint en compte que és un individu únic.

Per fer-ho hem d’observar quin és el seu INSTINT, doncs depenent de la seva carrega genètica, els seus impulsos motivadors tendiran a respondre més a unes activitats que a unes altres.

Per exemple, on un beagle segurament s’entusiasmi fervorosament al detectar una senyal olfactiva, rastrejant-la per tot el parc fins a l’infinit… un border collie, en aquell mateix moment, es probable que vagi fent viatges amunt i avall per a tenir controlat tant el beagle que es va allunyant rastre enllà, com la resta de la seva colla canina amb la que comparteix tantes tardes d’esbarjo.

Tanmateix, a l’hora d’aplicar tot això en un ensinistrament, també hem de tenir en compte quines són les HABILITATS concretes del nostre gos, que dependran notablement de la seva complexitat i del moment vital en el que es torbi.

A més, com era d’esperar, potenciarem els exercicis resolts exitosament amb el premi que creguem oportú, ja sigui menjar, joc, carícies, joguines, etc., depenent del treball que realitzem i les preferències del nostre gos.

Però ja aprofundirem en tot això quan parlem sobre l’efecte del reforç positiu en l’educació canina…