L’ensinistrament, per definició, és el fet d’ensenyar a un animal a comportar-se d’una manera determinada o a adquirir unes habilitats concretes.
Així doncs, aixoplugats sota aquesta terminació tant àmplia, apareixen mil i un mètodes que podrien servir-nos per aconseguir un objectiu comú: l’educació del nostre gos.
Tanmateix, avui ens centrarem en les particularitats de l’ensinistrament en positiu que, a més de no comptar amb l’aplicació de càstigs en la seva metòdica, també emfatitza alguns dels punts claus i comuns d’aquelles variants de l’educació canina que vetllen per afavorir el bon tracte dels animals i de la nostra relació amb ells.
A continuació coneixerem una mica millor alguns d’aquests punts clau:
- REFORÇ POSITIU
Concepte que dona nom a questa modalitat educativa i que consisteix en premiar/reforçar tota actitud o acció que creguem exitosa o adient per al tipus d’ensinistrament que estem realitzant.
D’aquesta manera, si el nostre gos rep un estímul gratificant (premi/reforç) quan realitza una acció o roman en una actitud concreta, per lògica, l’animal tendirà a repetir allò que li ha reportat benefici, per tal d’obtenir-lo de nou.
Va, la pregunta del milió de dòlars!! 😀
Quin és el millor premi?
Doncs depèn. Tot allò que desperti interès al nostre gos pot ser un possible premi per a ell, ja que de lo contrari NO ens servirà per a tal menester, sense més.
Habitualment s’utilitza el menjar i el joc, per l’alta concentració amb la que responen els animals a l’hora de treballar, ja que els vincula a instints primaris com el de supervivència o el de caça respectivament.
Tot i així hem de tenir molt en compte tots aquells estímuls de “confort” que oferim diàriament als nostres cans, com són les carícies o el bon tracte gestual i verbal que, sens dubte, esdevenen un dels reforços conductuals més importants en l’educació dels nostres gossos.
- MOTIVACIÓ
Tot esforç realitzat pels nostres gossos, de la mateixa manera que ens passa a nosaltres, neix de la motivació per assolir alguna fita concreta.
Així doncs, com ja vam explicar en un post on parlàvem exclusivament de la importància de la motivació 1, a l’hora d’educar als nostres gossos, hem de considerar aquesta com el veritable elixir de tot el treball que anem a realitzar amb ells. I més si es tracta d’un treball en positiu, on la nostra tasca resideix en esperar a que alguna motivació, ja sigui natural o imbuïda per nosaltres, disposi al nostre gos a realitzar allò que desitjàvem per tal de poder-lo premiar. Doncs aquesta serà la única forma de “dir-li” que això en concret, és el que reforço i el que m’agrada de tot el que estàs fent!!
Per tant es obvi que sense una fita que interessi no hi ha motiu, no hi ha esforç per aprendre, ni evolució possible en el treball que realitzem amb els nostres gossos. Per això aquest és el punt més important de tots, ja que com a educadors del nostres propi gos, hem de ser suficientment enginyosos com per trobar la manera de motivar al nostre ca en tot els exercicis que ens plantegem treballar amb ell, tenint en compte que ningú s’esforça a canvi de res, tampoc els nostres gossos. Doncs ja que hem de trobar un motiu, busquem-lo lo més atractiu possible per ambdós!!
1Link al post: “motivació”, al que hem fet referència.
- CÀSTIG NEGATIU
Aquest, lluny de tenir res a veure amb el que habitualment entenem com a càstig, és l’absència de reforç positiu vers una actitud o acció que no considerem adient o exitosa per al tipus d’ensinistrament que estem realitzant.
D’aquesta manera, si el nostre gos rep un estímul gratificant quan realitza una acció, però en realitzar-ne un altra de diferent NO, per lògica, l’animal tendirà a repetir allò que li ha reportat benefici, deixant de banda aquella acció que no li ha reportat res.
Però atenció, això també és el que passa quan no estem suficientment atens a allò que realitza el nostre gos i no premiem allò que havíem reforçat anteriorment!!
Per tant, l’absència del reforç que havíem adjudicat a una acció o actitud concreta en altres ocasions, pot provocar una certa desorientació o frustració en l’animal que esperava obtenir allò per al que s’ha esforçat.
D’aquesta manera doncs, hem d’estar atents a no frustrar massa seguit al nostre gos, ja que pot acabar perdent la motivació amb tota la carrega negativa que això comporta a l’hora de seguir treballant amb ell.
Tot i així, en ocasions, quan la motivació és elevada, aquests petits intervals de càstig negatiu poden utilitzar-se per a filar més prim en el treball que realitzem, o per treballar l’autocontrol de l’animal en base a la confiança que ens té, etc… Sempre sense abusar i vigilant no arribar a nivells considerables de frustració.
- COHERESTÀNCIA 😛
Que bé! Acabem de crear una paraulota per definir l’actitud perfecta per a un bon educador caní, tot barrejant parts iguals de COHERÈNCIA i de CONSTÀNCIA. Bé, a la recepta potser també i faltaria dos parts de paciència, per acabar-ho de lligar (ji ji ji…)
Bromes a part, un cop hem vist l’equilibri amb el que conviuen el reforç positiu i el negatiu, és fàcil entendre que hem de ser coherents, doncs si una actitud ha estat considerada com a correcta avui, demà seguirà sent-ho… i demà passat també. No pot dependre mai del dia que tinguem nosaltres, aquest no és un criteri educatiu.
De la mateixa manera, la constància ens ha de permetre no caure en el parany de no premiar quelcom que necessitava esser reforçat, ja que com hem vist abans, aquesta omissió pot convertir una actitud que volíem que es repetís en el temps, en una que pretenem fer desaparèixer… res a veure, oi?
- EVITAR L’ERROR
Encara que sembli una obvietat, cadascuna de les petites circumstàncies que compartim amb els nostres gossos en el dia a dia, computen en el seu procés educatiu. Així doncs, depenent de l’encert que tinguem a l’hora de identificar-les i gestionar-les, obtindrem uns resultats o uns altres en el comportament dels nostres cans.
Això fa que paràmetres aliens al nostre control, com són els del medi que ens envolta, el moment en que es dona una situació concreta, la capacitat real d’assumir un determinat treball per part del gos amb el que el realitzem, la seva edat, estat de salut, etc… tinguin un paper important que ens obliga a parar-hi la màxima atenció, per tal de no cometre l’error de demanar “impossibles” als nostres gossos, que difícilment seran resolts amb èxit i que consegüent els hi provocaran una frustració innecessària.
Una bona manera d’afrontar aquests reptes, és avaluar-los en relació a les capacitats reals d’èxit del gos amb el que treballarem, tot desgranant el repte inicial en petits exercicis d’una complexitat assequible per a l’animal. D’aquesta manera assegurarem al màxim la superació de cadascun dels exercicis vers l’objectiu final, mantenint en tot moment una actitud alegre i participativa per part del gos.
Finalment doncs, hem de saber que l’ENSINISTRAMENT en POSITIU, ens permet educar al nostre gos valorant-li les aptituds inherents que el fan únic, proporcionant-li la seguretat necessària per afrontar noves situacions amb confiança i afermant el vincle que ens uneix a ell. Tot un luxe per a la convivència!!