Aquesta és una de les preguntes més habituals que ens fem quan el nou cadell acaba d’arribar a casa i de sobte, enmig de l’expectativa que genera entre tots els membres de la família, es posa a la gatzoneta per a fer un pipí allà mateix, sobre la catifa del menjador.

Per tal de realitzar una correcta educació dels hàbits higiènics del nostre gos i evitar que succeeixi alguna cosa similar a l’exemple citat anteriorment, necessitem conciliar el nostre ritme de vida amb dos conceptes bàsics sobre aquest tema.

En primer lloc hem d’assumir la dedicació i l’esforç extra que ens requerirà dur a terme aquest procés d’aprenentatge durant el temps que necessiti el gos, essent conscients que treballem per acordar l’espai on el cadell ha de realitzar una funció vital NO qüestionable, doncs l’animal farà les seves necessitats sí o sí i és evident que necessitarà un lloc on fer-les. Per tant serà responsabilitat nostra procurar-li aquest lloc per a que ell no l’hagi d’improvisar en cap ocasió, ja que segurament no endevinarà quin espai volíem destinar nosaltres per aquest menester.

Així doncs és indispensable conèixer la conducta natural dels gossos en aquest procés, per poder-lo adaptar a les particularitats de la nostra llar, la nostra rutina, disponibilitat horària, etc… i així treballar des del primer moment en aquesta direcció, a fi d’obtenir una convivència més col·laboradora i participativa quan el gos ja disposi d’un bon control de la bufeta.

Bé, aprofundit en aquest segon punt, hem de saber que per norma general els cadells amb 6 o 7 setmanes de vida, tendeixen a escollir un espai lleugerament apartat del seu lloc de descans per a fer les seves necessitats, amb la intenció de mantenir net tant el seu jas com el lloc on mengen. Mitjançant aquestes excursions exploratòries descobreixen el món que se’ls hi obre al davant i van adquirint preferències sobre en quin lloc volen fer les seves necessitats. Si en l’espai escollit hi ha més d’un tipus de substrat, també agafaran preferència per un d’ells i repetiran intuïtivament aquesta acció sobre el mateix lloc i substrat en properes ocasions.

Tot i que a les 9 setmanes el cadell ja tindrà clares totes aquestes preferències a l’hora de fer les seves necessitats en un lloc o en un altre, la seva capacitat d’aguantar-se encara serà molt reduïda i necessitarà poder accedir a aquest lloc en les següents situacions, si no volem que ho faci en un altre indret, segurament inadequat, per força major:

• Durant els 2 minuts posteriors a despertar-se.
• Als 30 o 40 minuts d’haver menjat.
• Desprès de jugar.
• Aproximadament cada 2 hores.

Un cop tenim tota aquesta informació i essent conscients que el gos no disposarà de plenes facultats per poder-se esperar varies hores a fer les seves necessitats fins als 6 mesos de vida aproximadament, ens hem de fer dos preguntes clau:

– Quin és l’espai on volem que el gos faci les seves necessitats en la seva edat adulta?

– Durant el temps que duri l’aprenentatge, el gos té lliure accés o tenim disponibilitat per ocupar-nos de que accedeixi a aquest espai amb la freqüència exposada anteriorment?

La pauta de treball que s’ha de seguir per a ensenyar al nostre gos a fer les seves necessitats en el lloc adient, radica en les respostes a aquestes dos preguntes.

Per exemple, si hem respost que ens agradaria que el nostre gos fes les seves necessitats en un arbre que hi ha al carrer, però no disposem de la possibilitat de portar al cadell a l’arbre amb la freqüència necessària, podríem resumir el procés amb els següents punts:

1. Com que no disposem de la possibilitat de portar al cadell a l’arbre amb la freqüència necessària, haurem d’habilitar un espai concret dins de casa per a que el cadell passi llargues estades on disposi del seu llit, menjar i aigua fresca sempre disponible. (Ex.: un parc per a cadells) Llavors hem de cobrir el terra d’aquest espai amb papers de diari o un altre material que sigui de fàcil manipulació, per temes higiènics, abans de ficar-hi el cadell. Així ens assegurarem que agafarà preferència pel “substrat” que li hem ficat, ja que esculli el racó que esculli per fer les seves necessitats, tot estarà cobert pel mateix material.

2. Cada cop que tinguem l’oportunitat, aprofitarem algun dels moments claus on sabem que el gos necessitarà fer les seves necessitats per dur-lo a l’arbre. (Ex.: al matí, just desprès de despertar-se.) Esperarem que faci les seves necessitats i el premiarem efusivament, per a fer-li saber que aquella és la conducta idònia.

3. Aproximadament a les 2 setmanes que el cadell ja hagi escollit un lloc on fer les seves necessitats, dins el seu espai de llargues estades, només caldrà ficar paper en aquella zona concreta.

4. Per no eliminar la possibilitat de que el gos explori més espais de casa que el seu lloc habitual, el deixarem sortir sempre que nosaltres el puguem vigilar, amb la prudència de portar-lo al seu espai de llargues estades o a l’arbre a cada hora, per assegurar-nos que el moment d’evacuar coincideixi amb el lloc adient per a fer-ho. I així poder premiar la conducta correcta.

Seguint els anteriors punts, l’animal es condiciona a fer les seves necessitats en el paper de diari dins de casa i a l’arbre quan surti al carrer, amb una clara predisposició a repetir-ho en properes ocasions, tant a un lloc com a l’altre.

5. Poc a poc el cadell tindrà més capacitat d’aguantar i més claredat del lloc on ha de fer les seves necessitats. Llavors serà ell mateix el que anirà a buscar el paper de diari. Que paulatinament podem anar canviant d’ubicació, per tal d’apropar-lo a la porta que el cadell utilitza per sortir al carrer (a l’arbre) i anar poc a poc unificant l’espai i el substrat (material) -paper de diari/arbre-, on fer les seves necessitats.

6. No hem de ser impacients, el cadell està aprenent i si ho fem de manera adequada no tardarà en entendre-ho, tot i que hem de tenir clar que la seva capacitat d’aguantar-se no depèn de si ho entén o no, depèn de la capacitat que tingui en el control dels seus òrgans. Així que si en algun moment ens despistem i el cadell vol fer les seves necessitats trobant-se fora del lloc, l’agafarem i el portarem a l’espai destinat per aquesta acció que tinguem més a mà (paper de diari o arbre), depenent de on ens trobem.

Durant tot aquest procés és molt important premiar al gos quan ho faci correctament, doncs aquesta serà la nostra manera de poder-li dir que això és el que esperem d’ell. Tanmateix serà de molta utilitat què, dins de les nostres limitacions, siguem estrictes en complir allò que ens proposem i mantinguem les rutines constants. Doncs ja hem vist la importància que tenen les hores de descans, les de menjar, sortir al carrer, jugar, etc… en l’aprenentatge dels seus hàbits higiènics, per tant ajudem-los així a assolir aquests hàbits amb més agilitat.

NOTA:

Hem parlat tota l’estona de realitzar aquest aprenentatge amb un cadell, per la complexitat extra que té la seva falta de control sobre la bufeta, tot i que podríem realitzar les mateixes pautes amb un gos adult, tenint en compte que ja disposa de la capacitat d’esperar-se per fer les seves necessitats i que ja haurà desenvolupat preferències per un substrat concret, sempre i quant no pateixi cap dolència que li dificulti.