Tradicionalment, el Nadal brinda l’oportunitat de vetllar per la felicitat d’aquells que ens envolten… i qualsevol excusa que ens dugui a tant fantàstic fi és sens dubte una molt bona notícia!!

Però, què succeeix quan enmig d’aquesta bona voluntat posem una vida en joc?

Hem reflexionat sobre perquè és bona idea adquirir un animal?

Sabem què comporta fer-se’n càrrec de forma responsable?

Per il·lustrar una desagradable però més que possible resposta a la primera qüestió, clicant la imatge de sota podrem donar un cop d’ull als estudis realitzats per la Fundación Affinity, on s’estima que dels 106.781 gossos abandonats l’any passat en el nostre país, un 43% provenien d’haver estat un regal…

Aquestes estadístiques evidencien un dèficit d’ètica i de responsabilitat que deixen al descobert mancances educatives bàsiques sobre si som o no conscients de tot el que també acceptem quan, lliurement, prenem la decisió de fer-nos càrrec d’una vida què, encara que no ens hagi costat diners, dependrà exclusivament de nosaltres.

En algun moment de la vida ens pot passar que, inesperadament ens sobrevingui l’oportunitat de fer-nos amb un entranyable animalet!! Llavors, en aquell precís instant, hem de saber que les nostres capacitats decisòries, probablement estiguin massa condicionades per l’emoció de la pròpia situació i no sigui gaire aconsellable prendre LA DECISIÓ IMPULSIVA de quedar-nos-el…

Ser capaços de deixar el temps suficient com per pensar en si podrem assumir les conseqüències d’aquest acte, també és una molt bona manera de vetllar pel futur benestar d’aquell animal.

Plantejar-se QUÈ comporta realment fer-se càrrec d’un animal, requereix un cert temps i un acte de sinceritat absoluta per avaluar si realment és el moment idoni. Reflexionar si estem en plenes facultats i disposició d’assumir aquest repte, pot evitar situacions com les que s’expliquen en les làmines adjuntes.

A més, fer aquest anàlisi amb la mà al cor ens permetrà, quan sigui el moment, gaudir amb plenitud de tot el que pugui donar de si la meravellosa aventura de compartir vida amb un animal, ja que des del primer moment haurem vetllat tant pel  seu benestar com pel de la família que l’acull, essent un plantejament bàsic per a començar amb certes garanties d’èxit.

Així doncs, abans de posar-nos a imaginar que tenir un gos a casa ens servirà per a que les excursions siguin més divertides, o per a que algú ens rebi content al arribar de la feina, o per poder acaronar a diari aquell cadell que ens te el cor robat, o per mirar de solucionar algun conflicte familiar mitjançant la seva arribada, etc… val més que donem un cop d’ull als deu punts que desgranarem a continuació, per tal de poder donar resposta a aquelles qüestions que formulàvem al principi del post, i que encara tenim pendents…

1. Incorporar un nou membre a la pròpia família ha de ser un acte meditat, valorat i consensuat per tots els membres d’aquesta, ja que inevitablement tothom es veurà afectat pels pros i contres de la decisió. A més, tot i que la responsabilitat final del benestar de l’animal recaigui exclusivament sobre els membres adults de la família, és molt recomanable possibilitar que grans i menuts (adequant-ho a les possiblilitats de cadascú) tingui part en les tasques que comporti aquesta tinença, ja que ajudarà molt a exercitar la responsabilitat i  la cooperació de l’individu.

2. Aquesta decisió comportarà un compromís a llarg termini. Per tant heu de fer l’exercici de imaginar quins canvis pot sofrir la vostra vida en els pròxims 10-15 anys, essent aquesta la mitjana de vida d’un gos, per valorar si ara és el millor moment per incorporar-lo al vostre dia a dia.

3. Heu de preveure la despesa econòmica mensual que suposarà mantenir aquest nou membre caní de la família, durant tota la seva vida, per valorar si ens en podrem fer càrrec:

• ALIMENTACIÓ. (cost de la manutenció diària)
• SALUT. (visites rutinàries al veterinàries, vacunes, productes per evitar paràsits, identificació, medicaments, possibles intervencions, …)
• ESTRIS. (un jas, la menjadora i l’abeurador, el transportin per al cotxe, joguines, arnesos i corretges per sortir al carrer, raspalls i productes per a la seva higiene, …)
• SERVEIS SUPLEMANTARIS. (cangurs, residències canines, assessorament professional en l’educació i el comportament, perruqueries, passejadors, …)

4. Analitzeu quin tipus de vida teniu, de quin temps lliure disposeu, si us agrada fer exercici, sortir d’excursió, viatjar, etc… per mirar de compatibilitzar al màxim el vostre tarannà amb el de l’animal que us fiqueu a casa i imagineu-vos com podríeu seguir fer tot això amb el vostre nou company o si hauríeu de modificar alguna cosa…

5. Heu de tenir clar que el seu benestar dependrà exclusiva i proporcionalment del vostre grau d’implicació. Necessitareu dedicar temps i energia en garantir la seva higiene, educació, salut i altres necessitats bàsiques que dia a dia aniran enfortint el vincle entre ambdós.

6. Si penseu fer-vos càrrec d’un cadell heu d’assumir què el procés educatiu a més de progressiu, també esdevindrà una mica més laboriós, per tant la comprensió i la paciència s’hauran de fer presents durant tota aquesta etapa de creixement i experimentació, on és fàcil que el cadell espatlli o embruti més coses de les que us agradaria.

7. El nouvingut necessitarà ocupar part de l’espai de casa i voldrà estar amb vosaltres… Això significarà compartir zones i assumir alguns canvis obvis en les rutines domèstiques, com que pèls, babes, regateres d’aigua, joguines escampades, etc… puguin complicar una mica més les tasques de neteja, entre altres coses…

8. En les 24h de tots els vostres dies, haureu d’encabir-hi un mínim de 2 o 3 sortides per a que el vostre gos pugui fer les seves necessitats, faci una mica d’exercici i doni sortida a la seva naturalesa social, retrobant-se amb altres gossos del barri. A part, també haureu de comptar amb ell en els vostres plans de cap de setmana, ponts, vacances, etc…

9. Sou els màxims responsables de tot el que faci el vostre ca en qualsevol situació. Per tal cosa, teniu el deure de vetllar per la seva educació i el seu bon comportament vers altres transeünts amb els que compartiu espais públics. Esser cívic no és quelcom que es pugui escollir, sinó una obligació més que s’adquireix.

10. Haureu d’aliar-vos amb la paciència i la capacitat d’adaptació suficient com per afrontar situacions de tots colors, que no podreu ni imaginar ni preveure, gràcies a la meravellosa habilitat canina de generar situacions inversemblants… sense la qual, perdrien part del seu encant, oi? 😛

Adoptar és una boníssima opció…

          … però que entre tots ens eduquem en els paràmetres de la tinença responsable, on NO pugui existir cap opció a l’ABADONAMENT, és encara millor!!

Informar-se és el primer pas per a tenir eines de decisió. No dubteu en consultar a professionals del sector de la vostra confiança per incrementar al màxim aquestes eines…

Si ens voleu fer alguna consulta del tema, benvinguts@comportamentcani.com