Tothom ha degut sentir l’expressió “només li cal parlar…”, en boca d’algú que ha quedat meravellat al descobrir el gran enteniment del seu gos, constatant que gairebé l’únic que li queda per aprendre, és el nostre idioma.
Doncs bé, agosaradament diria que això és així però en sentit contrari, ja que la caricatura que m’imagino amb més facilitat és la d’un gos que es diu resignat: “ja només els cal entendre’m…”.
Conseqüentment és important fixar-nos en els nostres gossos i els detalls de les possibles conductes anòmales que detectem, sense caure en el parany de tatxar-les de mal comportament o de ignorar-les com a petits matisos que no ens molesten.
Hem de saber escoltar els problemes que ens expressen per poder-los ajudar, per això us llistem algunes de les manifestacions més habituals dels gossos, amb la intenció de facilitar-vos la tasca d’aquesta “escolta” i poder actuar en pro del seu benestar.
- Llepar-se.
Els gossos sovint ens llepen a nosaltres i llepen a altres gossos en un acte social d’amistat i de bones intencions. També ho poden fer durant una estoneta per tal d’ocupar-se de la seva pròpia higiene, però si aquesta actitud es torna compulsiva, podem intuir que es tracta d’un mecanisme per a contrarestar algun petit brot d’ansietat, amb el perill de que s’arribi a provocar severes dermatitis o fins i tot automutilacions.
- Destrucció d’objectes de casa.
Fora de l’edat de cadell, on l’animal te unes necessitats concretes de descobrir món amb la seva boca o alleujar el dolor de les genives en l’època de dentició entre altres, no és habitual que un gos amb les seves necessitats físiques i psicològiques cobertes realitzi aquestes manifestacions destructives.
- Evitació o por.
Si un gos te por a situacions quotidianes que no representen cap amenaça o les intenta evitar, òbviament necessita millorar la confiança en ell mateix i s’ha de treballar en la dessensibilització d’aquestes situacions concretes que no el deixen viure feliç.
- Manifestació ansiosa al quedar-se sol.
Essent coneixedors de la naturalesa social dels gossos, no ens hem d’estranyar que vulguin gaudir d’estar amb nosaltres tota l’estona que sigui possible. Tot i així, el fet que no sàpiguen gestionar els moments de soledat, és un clar símptoma de que necessiten ajuda per a superar l’ansietat que això els provoca.
- Lladruc.
El lladruc forma part de la seva expressió vocal en diverses activitats quotidianes com la de jugar, alertar d’alguna situació concreta, dissuadir una possible amenaça, expressar la seva por, el dolor, etc…
Però si el lladruc transcendeix a excessiu, hem d’estar alerta per a esbrinar quin és el motiu d’aquesta alteració anòmala que implica un desgast energètic tan focalitzat en aquesta forma d’expressió.
- Reactivitat.
Qualsevol actitud amenaçadora o agressiva cap a altres animals o persones, per petita que sigui, ens ha de significar un toc d’atenció més que suficient per a fer alguna cosa al respecte, ja que el resultat d’aquesta expressió, en augment, pot arribar a coartar la qualitat de vida del propi animal amb totes les conseqüències que reporta si no li dediquem les atencions necessàries.
- Badalls.
Els badalls com a tal, no són motiu d’alarma. Però si aquests es donen amb certa repetició en un ambient tens, en entrenaments llargs o molt exigents o en altres situacions estressants, ens intenten dir que ja es suficient, que s’estan saturant i necessiten un moment de calma per a reposar-se.
- Persecució d’ombres, llums o mosques.
Hi ha gossos experts en caçar mosques amb la boca, i això a més de destresa i velocitat, requereix d’una capacitat d’agudesa visual elevada. Però si aquest entreteniment es converteix en una fixació habitual on també juguen el seu paper les ombres i les llums en moviment, hem de valorar el possible trastorn obsessiu que pot patir el nostre animal i les respectives frustracions constants que s’emporta.
